4.- MONESTIR DE MONTSIÓ.

L'any 1947, la comunitat de les monges dominicanes adquiria la propietat de Can Casanoves amb l'objecte de traslladar la seva residència de la rambla de Catalunya de Barcelona a un altre indret més d' acord a les seves necessitats.

El nou emplaçament de la comunitat significà, també, el trasllat del claustre gòtic que originàriament havia estat emplaçat a l'antic convent agustinià situat prop de la pl. Sta. Anna i, posteriorment, traslladat a la rambla de Catalunya. No obstant això, l'església del convent restà a l'Eixample de Barcelona convertida, en l'actualitat, en la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort.

El claustre
s. XIV

No es coneix ni l'autor ni l'any de la seva construcció, això no obstant, hom pot establir una gran analogia i similitud amb el claustre de Sta. Maria de Jonqueres (en l'actual Parròquia de la Concepció del carrer Aragó de Barcelona). Si el de Jonqueres va començar l'any 1366 és possible que el de Montsió fos de la mateixa època i d'un mateix artista constructor.

En l'actualitat, el claustre té dos pisos que formen quasi un quadrilàter de 22,29 m per 24,32 m amb 8 i 9 ogives, respectivament. Cal assenyalar que aquestes dimensions són força més reduïdes que les que havien estat originals.

Les primes columnes de pedra de Girona són esbeltíssimes i estan formades per l'agrupament de quatre prismes cilíndrics que descansen sobre un sòcol. Cada columna mostra un capitell en forma d' àbac, treballat en les seves quatre cares amb dues roses de cinc pètals, i entre les roses un petit escut amb la flor de lis. L'arc que arrenca dels capitells acaba en punta d' ametlla. Les columnes del claustre superior són rodones, amb arcs més rebaixats. Els capitells mostren dues flors en cada banda. En l'angle de les galeries hom pot apreciar quatre arcs que actuen de contrafort, de les mènsules terminals dels quals destaquen imatges i flora, lluita d' animals, un àngel tocant el llaüt, d'altres sostenint un escut amb una flor de lis, un bisbe, una santa amb castell i una palma, caps de reis i motius ornamentals.

La magnífica i esvelta portada gòtica en l'atri que dóna accés al claustre és excepcional en el seu estil. Dos massissos pilars amb aresta en formen el marc i a una altura de dos metres de terra, destaquen les bellíssimes impostes de pedra de cadirartge, representant a la dreta l'Anunciació de la Santíssima Verge. La part esquerra és més historiada, hi ha treballat, en primer terme, el cavaller St. Jordi alliberant la donzella del drac a la vista dels reis que ho contemplen des d'una finestra: en el centre Adam i Eva en el Paradís; i finalment, la Visitació i St. Miquel Arcàngel.

En un dels murs del claustre inferior hi ha una font gòtica construïda cap a la meitat del s. XV, tota de pedra amb delicats calats, formant un arcosoli que inicia el mig cos superior de St. Joaquim, a un cantó, i de Sta. Anna, a l'altre. En el centre, entre els dos arcs, el Misteri de la Presentació.

Finalment, un teginat policromat amb roses cobreix el sostre del pis superior, salvaguardat per un altre de teules que marca lleu pendent amb el seu corresponent ràfec.

En el monestir de Montsió s'hi conserven encara relíquies commemoratives de la batalla de Lepant (1571): una pintura de la Verge amb el Nen Jesús, una flàmula que penjava del pal de la galera del Gran Turc i quatre estendars.

Can Casanoves
s.XVI(?)

Des de la porta de l'atri del claustre hom pot apreciar la façana posterior de Can Casanovas, on encara es pot besllumar el pas del modernisme per Esplugues.
El nom primitiu havia estat el de Mas Colomer i la primera referència és de 1516 en què es constata que el seu propietari és Jaume Casanoves.
Possiblement, a finals de segle, el llavors propietari, Josep Pujol decidí reformar la finca encarregant aquesta comesa a l'arquitecte Antoni M. Gallissà (Barcelona 1861-1903) qui va morir sense haver conclòs definitivament el seu projecte de restauració.

A més de reformar la torre, s'hi afegiren nous cossos i unes torres treballades amb maó vist i vidriat, i s'hi canvià la coberta i les obertures.
A la façana visible des del claustre, hom pot destacar l'afegit d'una tribuna amb arcs apuntats de maó i rajoles de ceràmica, i al damunt una galeria de solana.
A la façana visible del carrer de l'Església hi ressalten les obertures, de formes diverses, repartides irregularment per tot el mur i una tribuna, les quals presenten nombrosos jocs de maó.