El primer propietari conegut fou Antoni Guasch que pagava censos al monestir de Sant Pere de les Puelles, l'any 1516. El seu successor i gendre fou Joan Campderrós, que exercí de jurat del poble l'any 1610.
El baró de Maldà refereix Can Pi com la segona casa més rica d'Esplugues. El següent propietari, Pau Pi, era conseller del poble l'any 1625. Segons esmenta E. Carbonell, durant els segles XVII, XVIII i XIX els successors de Pau Pi ocuparen els primers llocs, tant del poble com de l'església, d'on era obrer perpetu el cap de família.
Un dels successors de la propietat, Pau Gelabert i Amigó, va donar, l'any 1925, una part del terreny a l'església per tal que aquesta pogués ampliar i construir una capella dedicada al Santíssim.
Can Pi té dues entrades, l'una per la plaça de l'església i l'altra pel camí de la Creu.
La masia és de planta basilical, de tres tramades amb una quarta afegida posteriorment en el seu cantó dret. La façana oriental es troba rematada per tres arquets de mig punt a les golfes.
