Originàriament, hi havia emplaçada una petita ermita, dedicada a Santa Maria Magdalena, propietat del monestir de Sant Pere de les Puelles. El 1103 va ser consagrada com a parròquia del poble.
Durant el segle XVI, a causa del creixement de la població, fou necessari engrandir l'església.
D'aquest període només es conserva una imatge de la Mare de Déu de Gràcia. La descripció d'aquesta església gòtica fou feta pel baró de Maldà l'any 1770: "Té una bonica nau central coberta amb voltes d' ametlla i clau, de planta rectangular (...) A cada costat de la nau hi ha dues capelles amb volta de punta d'ametlla i quatre altars (...) el campanar és quadrat amb cinquanta graons per pujar-hi quatre finestrals i dues campanes...".
L'any 1843, es decideix l'engrandiment i construcció de nou del temple; i, l'any següent, s'enderroca una casa propera -Can Majoral- que va ser traslladada a la Riba Tallada. No obstant això, no serà fins l'any 1863 quan començaran
les obres per a la construcció del nou temple.
La reforma va canviar l'orientació del temple i va destacar sobretot la façana, ampla, amb un rosetó central i el campanar quadrat amb el rellotge.
El campanar d'estil renaixentista de 45 metres, té quatre obertures, així com el cos de la nau, més elevat a la part central. La porta té llinda i un timpà d'arc de mig punt.
L'any 1936, l'església fou cremada. Tot just acabada la guerra civil, l'any 1939, s'iniciaren les obres de reconstrucció del temple, a càrrec de l'arquitecte municipal, Climent Maynés. L'any 1944 s'engrandeix el presbiteri i s'inicia la construcció de la nova rectoria.
