15.- TORRE DEL LLEONS

 

S. XVI (?)
La Torre dels Lleons fou edificada, possiblement, sobre una vil(la romana com semblen demostrar alguns vestigis que encara hi resten d'un tros de paret on es veu clarament la tècnica de construcció "opus spicatum", per la disposició en espigues dels materials.
No obstant això és una pressuposició incerta car la troballa de restes a la superfície podria plantejar la hipòtesi que es tractes de restes del que havia estat el castell de Picalqués, construït, tal vegada, a l'entorn del s. X.
L'estructura actual de l'edifici data, possiblement, del s. XVI, tot i que ha sofert diverses reformes posteriors mostrant un aspecte diferent al dels seus inicis.
L'edifici té un jardí anterior i un gran pati posterior, el qual es troba a un nivell inferior al del pis, on s'accedeix per una escalinata on hi ha, en ambdues bandes, dos lleons de pedra que havien estat brolladors d'aigua de la pròpia mina que tenia la casa i que justifiquen el nom actual amb què es coneix la que fou l'antiga torre de Picalqués.
A destacar, l'existència de dues làpides romanes provinents de l'antiga muralla de Barcelona.

Especialment, recomanable és la visita al celler que és format per paret de maçoneria de pedra, amb voltes i paviment de rajola.

Cal Picalqués fou, sovint, visitat pel poeta Victor Balaguer (Barcelona 1824-Madrid 1901) qui dedicà "Les bodes del cavaller" a una llegenda sobre el castell així com, entre altres poesies, la que tracta del tema del seu escut heràldic "Non sic semper sed".