 |
Itinerari inèdit per l’Esplugues històrica i ceramista |
Es proposa fer un recorregut inèdit, on es podrà gaudir de la descoberta i encant d’espais sorprenents i racons no prou coneguts.
És un itinerari idoni per gaudir d’una agradable passejada dintre d’un circuit reduït i força atractiu. Podrem endinsar-nos en alguns dels carrers i espais plens d’encant, que encara hi ha a Esplugues, i retrobar alguns dels aspectes de la seva història: la ceràmica, el modernisme, el gòtic, les masies i el verd que vesteix els antics torrents que, temps enrere, havien esdevingut paisatges habituals del municipi.
Museu de Ceràmica “La Rajoleta”: el fang del modernisme
L’inici de l’itinerari comença amb la visió dels espectaculars forns d’ampolla de l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis (1), coneguda popularment com “La Rajoleta” (passatge Puig d’Ossa, s/n, cantonada c. Església). Tots els diumenges s’organitzen visites guiades al recinte de la fàbrica, a les 11 hores i a les 13 hores. La visita comprèn explicacions sobre el funcionament de bona part dels forns, un audiovisual i una exposició explicativa de la història i producció de la fàbrica.
Pujol i Bausis esdevé un ineludible punt de referència en l’àmbit de la producció de la ceràmica industrial catalana i, molt especialment, durant l’època d’esplendor del modernisme i el noucentisme.
El recinte de la fàbrica conté un conjunt singular de sis forns de tipus àrab, dos d’ells enterrats –descoberts l’estiu de 1993 i la tardor de 1996-, i dos forns d’ampolla. Són un valuós testimoni de les vinculacions que Esplugues mantingué històricament amb el fang. Les prospeccions arqueològiques de l’any 1999 han incrementat l’interès d’aquest conjunt amb troballes de nous forns, basses i estructures de la zona energètica de l’antiga fàbrica de ceràmica. Existeix una xemeneia de maó vist, d’una alçada de 22 m, que correspon a la sortida de fums de la màquina de vapor documentada des de 1886.
Els forns de tipus àrab són del s.XIX i possiblement són els més antics que es conserven, juntament amb altres descobertes en les darreres excavacions. Els dos forns, soterrats a uns 9 m de profunditat són de grans dimensions, amb planta circular, d’uns 5 m de diàmetre, i consten de dues cambres.. Els esplèndids dos forns d’ampolla, originàriament coberts, corresponen a l’etapa posterior de la construcció de la nova fàbrica, l’any 1913, destinats a la cocció del gres i la pasta blanca.
Els antecedents de la fàbrica se situen cap a l’any 1858 quan dos socis, Màrius Jourdan Bourell i Joan Terrada Cornet decideixen fundar una fàbrica on es produïen rajoles i “rajols fins”. L’empresa passaria per diferents etapes i tancaments fins a l’any 1876 quan Jaume Pujol i Baucis dirigeix l’empresa i pren gran relleu com a fàbrica de ceràmica artística. A finals del s.XIX el negoci passa a mans de Pau Pujol Vila, moments que coincidiran amb l’època d’or de la fàbrica.
Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda…, nodreixen les seves obres arquitectòniques amb els elements ceràmics elaborats a Pujol i Bausis. Bona part d’arquitectes fan projectes ceràmics per encàrrec de la fàbrica, en col·laboració amb altres artistes, com ara A. Gual, A. De Riquer, L. Brú,… La fàbrica va comptar amb directors artístics de gran relleu com ara Joan B. Alós (1881-1950), pare d’una altra excepcional ceramista lligada a Esplugues, Angelina Alós i Tormo (1917-1997), i Francesc Quer (1858-1933
La fàbrica Pujol i Bausis, amb la seva última denominació “Industrial Cerámica Vallvé, S.A.”, va deixar de funcionar el 1984, clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial del nostre país.
Jardins i edifici de Can Tinturé
Al davant de Pujol i Bausis, a l’altra banda del carrer de l’Església, hi localitzem els jardins i l’edifici de Can Tinturé que acull la col·lecció de rajola de mostra catalana de Salvador Miquel.
L’edifici, una casa senyorial de finals del s. XIX, ha estat adaptat i restaurat convenientment per atendre les seves noves funcionalitats com a museu. L’equipament compta amb un edifici annex on, a més dels serveis del museu, s’hi celebren actes públics culturals, sovint vinculats al món ceramista.
Can Tinturé és una construcció de l’arquitecte Claudi Duran, obra encarregada pel seu primer propietari Joan Tinturé Campreciós, regidor i alcalde d’Esplugues durant el període 1910-1915. L’edifici fou bastit l’any 1898, consta de planta baixa i pis i posseeix certs elements d’inspiració neoclàssica. La coberta és plana rematada per balustres i una torre suportada sobre quatre pilars quadrats i coronada per una coberta a quatre aigües.
Can Tinturé està envoltat d’un agradable jardí , on ressalta el conjunt escultòric de diferents peces de Xavier Corberó, artista que té el seu estudi i residència al carrer Montserrat, molt a prop d’aquest entorn.
Museu Can Tinturé. Colecció de rajola de mostra Salvador Miquel
El Museu Can Tinturé (2) exhibeix la col·lecció de rajola catalana de mostra de Salvador Miquel.
Salvador Miquel (Barcelona 1900-1983) va ser pioner en l’interès per la rajola de mostra. Autor del primer inventari de rajola de mostra, va ser fundador i primer president de l’Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa.
El Museu de Can Tinturé és el primer museu monogràfic de rajoles de mostra del país on descobreix la importància de la rajola com a expressió artística i cultural de les rajoles de mostra, que van revestir paraments ceràmics de molts habitatges de Barcelona, d’arreu de Catalunya i de la Península Ibèrica des dels temps medievals fins al moment en què es va industrialitzar el seu procés de fabricació.
El Museu acull un conjunt d’unes 600 peces, produïdes des del segle XIV al XIX. La col·lecció es complementa amb algunes referències de peces d’altres col·leccions o fons, com ara els de Pujol i Bausis i Santiago Albertí.
Mitjançant visors es podrà veure l’aplicació d’aquestes rajoles exposades en diferents indrets, com ara masies, capelles i altres espais. En la vessant més lúdica, el visitant podrà construir , en el decurs de la visita, els seus propis paraments de peces de rajola de mostra utilitzant un joc interactiu.
El monestir de Santa Maria de Montsió: del gòtic al modernisme
A la sortida del Museu, pujant pel carrer, a mà dreta, hi trobem un accés d’escales que comunica amb el Parc dels Torrents. Seguirem caminant pel carrer de l’Església, després de passar per la plaça de les Moreres, i al seu davant hi trobem el Monestir de Santa Maria de Montsió (3), regit per una comunitat de monges dominiques de clausura. Molt recomenable és la visita al bell claustre gòtic (s.XIV), obert l’últim diumenge de mes, d’11h del matí a 1h del migdia.
Una de les pecularietats d’aquest claustre és que ha estat traslladat dues vegades. La primera vegada, l’any 1888, des del seu primer emplaçament a l’antic convent agustinià, situat prop de la plaça Sta. Anna, fins a la rambla de Catalunya de Barcelona. I anys després, l’any 1947, a Esplugues, a la propietat de Can Casanovas, una antiga masia reformada a l’estil modernista a principis del s.XX i, de nou, reformada per a la seva nova funció monacal.
En l’actualitat, el claustre té dos pisos que formen quasi un quadrilàter de 22,9 m per 24,32 m amb 8 i 9 ogives, respectivament. Cal assenyalar que aquestes dimensions són més reduïdes que les originals.
Al monestir s’hi conserva encara alguna de les relíquies commemoratives de la batalla de Lepant(1571): una pintura de la Verge amb el nen Jesús, una flàmula que penjava del pal de la galera del Gran Turc i quatre estendars. Alguns d’aquests objectes recordatoris, es poden contemplar en un petit espai expositiu emplaçat en una de les habitacions a la vora del claustre.
Des de la porta de l’atri del claustre hom pot apreciar la façana posterior de l’antic Can Casanovas, on encara es pot entreveure el pas del modernisme per Esplugues.
Cap al 1900, el llavors propietari, Josep Pujol Colom decidí reformar la finca i encarregà aquesta comesa a l’arquitecte Antoni M. Gallissà (Barcelona, 1861-1903) que va morir quan pràcticament l’obra ja era acabada..
Va fer un treball de transformació de l’antic mas en una arquitectura que combina tradició i modernitat. Els materials de totxo vist, l’aplicació ceràmica –dissenyada per l’arquitecte i produïda a Pujol i Bausis-, la inclusió en les tribunes de vidrieres emplomades i amb dibuixos de flors donen cromatisme, riquesa visual i tradueixen aquest interès per reviure unes arts aplicades pròpies del modernisme.
A la sortida del monestir, pujant pel carrer de l’Església, podem apreciar la façana amb obertures de formes diverses, repartides irregularment per tot el mur on el joc de totxo tradueix artísticament la seva estructura.
El turó de la Sagrera: els origens d’Esplugues
Poc abans d’arribar a la plaça Pare Miquel d’Esplugues, on s’ alça l’església parroquial de Santa Maria Magdalena, ens trobem a mà esquerra una de les cases pairals més característiques d’Esplugues: Can Ramoneda (4).
Aquesta antiga masia d’origen medieval té la coberta a dues aigües i amb un cos central lleument elevat. Totes les obertures estan emmarcades amb pedres excepte una porta que té la llinda de fusta. Els únics elements decoratius són el relleu dels arcs escarsers i pilastres de la galeria de solana. A la façana, hi ha un rellotge de sol. Cal ressaltar l’arc de mig punt adovellat de la porta principal la qual té una petita escala d’accés i un banc d’obra que la flanqueja.
Al costat de Can Ramoneda, un xic reculada, hi trobem Can Cortada (5), una esplèndida masia d’aspecte senyorívol,que cap a l’any 1630 fou adquirida per Jaume Cortada, primer baró de Maldà. Un dels seus descendents, Rafael d’Amat i de Cortada, l’any 1768 la reformà i li conferí l’aspecte actual. Cal destacar que aquest personatge és l’autor del conegut Calaix de sastre, una de les obres més destacades de la narrativa en llengua catalana del s.XVIII.
Són sorprenents les grans dimensions de l’edifici, sobretot la llargària de la façana. Al primer pis hi ressalten set balcons amb paviment de rajola vidrada, suportats per cinc volutes de ferro forjat. Les golfes comuniquen a l’exterior per una galeria de solana amb dotze arcs de mig punt a la part central i dos més, situats a ambdues bandes, més separats. Les obertures emmarcades amb pedra contrasten amb la blancor dels murs.
Can Cortada té dues façanes, la que correspon a la part posterior. no visible des del carrer de l’Esglèsia, té un accés alçat amb una escalinata de doble vessant. La façana posterior comunicava, a través d’un passeig d’arbres, amb el traçat de l’antiga Via Augusta, avui en dia desaparegut pel pas de l’Autopista.
Un cop arribem a la plaça Pare Miquel d’Esplugues, a mà dreta, ens trobem amb una altra masia coneguda: Can Pi (6) que, com l’anterior, manté l’existència de dues entrades, l’una per la plaça, on ens trobem , i l’altra, al camí de la Creu que és, potser, la més emblemàtica i en la qual ens fixem amb més deteniment.
La masia, també d’origen medieval, és de tipus basilical, té tres cossos amb un quart afegit posteriorment en el seu cantó dret. La façana oriental es troba rematada per tres arquets de mig punt a les golfes.
Un dels successors de la propietat, Pau Gelabert i Amigó, va donar, l’any 1925, una part del terreny a l’església per tal que aquesta pogués ampliar i construir una capella dedicada al Santíssim.
Al seu costat, hi trobem l’església parroquial de Santa Maria Magdalena (7), emplaçada si fa o no fa on originàriament s’hi alçava una petita ermita dedicada a Santa Maria Magdalena, propietat del monestir de Sant Pere de les Puelles. L’església, alçada al turó anomenat antigament la Sagrera, un dels nuclis originaris de la població.
El 1103 va ser consagrada com a parròquia del poble. Durant el S.XVI, a causa del creixement de la població, es va ampliar l’església; d’aquest període es conserva una imatge de la Mare de Déu de Gràcia. L’any 1843 es decideix la construcció de nou del temple, i l’any següent s’enderroca una casa propera –Can Majoral-. No obstant això, no serà fins al 1863 quan començaran les obres per a la construcció del nou temple.
La reforma va canviar la seva orientació, car el seu accés principal estava situat al carrer Montserrat, entre Can Cargol i Can Bialet. Destaca sobretot la façana, ampla, amb un rosetó central i el campanar quadrat amb el rellotge. El campanar, d’inspiració renaixentista, de 45 m d’alçada, té quatre obertures, així com el cos de la nau, més elevat a la part central. La porta té llinda i un timpà d’arc de mig punt, flanquejat per pilastres acanalades. Recentment, s’ha incorporat el porxo que precedeix l’entrada.
Carrer Montserrat: l’Esplugues recòndita i pintoresca
A mà dreta de l’església, hi ha el carrer Montserrat, un racó tranquil i d’una fesomia ben atractiva que recorda el passat rural del poble que fou Esplugues. En aquest tram del recorregut s’hi troben algunes masies que confereixen un aire de tipisme inconfusible a tot el llarg d’aquest pintoresc carrer.
Tot baixant a mà esquerra, hi trobem Can Cargol (8) on a la façana hi destaca el rellotge de sol i l’asimètrica col·locació de les finestres, les quals es troben emmarcades amb pedra. La porta principal està flanquejada per un banc. La coberta és a dues aigües. Posseeix un arc peraltat al vestíbul d’accés i festejadors i magnífiques reixes a les finestres. Al davant de la masia, el safareig i l’edifici annex. En l’actualitat és la residència del conegut escultor Xavier Corberó.
Baixant pel carrer Montserrat, a mà dreta, hi ha Can Bialet (9) que, com la masia anterior, s’integra en el conjunt paisatgístic i arquitectònic del carrer. És de tipus basilical i es troba dividida en tres cossos, el central, més elevat, posseeix un portal d’arc de mig punt, l’accés del qual es troba alçat del nivell de terra.
A la façana, s’hi conserva el rellotge de sol, element tan típic de moltes de les masies catalanes.
A l’altra banda del carrer, l’edifici que acull els tallers artístics de Xavier Corberó. En la pavimentació del carrer Montserrat, podem apreciar la incorporació d’alguns elements iconogràfics com la imatge d’una mà que esdevé el símbol de l’escut de la població. Més endavant, en una de les cases de pisos, hi trobem un arc neogòtic que també li confereix un caire sorprenent a tot el conjunt.
Prosseguirem pel carrer Montserrat fins a accedir al parc dels Torrents.
El parc dels Torrents: del fang al verd
Ens trobem al bell mig del parc dels Torrents que ens ofereix la possibilitat de passejar-nos per un espai, que esdevé un veritable pulmó verd de la ciutat. En el passat, l’existència de diferents torrents ha estat un dels trets característics que van configurar l’orografia i el paisatge del nostre municipi. Hom preveu, en un futur, poder comunicar aquest sector del parc a l’altre cantó del pont, on hi ha emplaçat un llac artificial i diferents zones esportives i de lleure que envolten l’edifici La Baronda –la darrera fàbrica de ceràmica en funcionament d’Esplugues-; en aquest espai industrial s’instal·larà l’exposició permanent de la ceramista Angelina Alós i les obres premiades de les diferents edicions del certamen de ceràmica que des de l’any 1986 s’han anat succeint periòdicament.
L’actual parc abasteix bona part dels antics torrents naturals, transformats en espais naturals que mantenen bona part de la seva vegetació autòctona. Des del carrer Montserrat girarem a l’esquerra, on trobarem una passera i més endavant una grada i unes escales i que ens conduïran fins al carrer Lluís Domènech i Montaner (delimitat, pel pas de l’autopista), des d’on podem apreciar diferents perspectives del conjunt històric de la Sagrera,
Retornarem altra vegada al parc, en trobar a mà dreta, un passeig de cornisa enllosat que ens permetrà arribar fins a l’esplèndid molí de Ca n’Hospital (10) probablement originari del s.XVIII. Poc després, retrobem els jardins de Ca n’Hospital on podem fer una aturada tranquil·la en el nostre passeig. Al darrera, separada per un mur, hi ha alçada Ca n’Hospital o Can Fàbregas, que dóna nom a l’indret i explica la procedència d’aquests espais públics. La finca havia pertangut a l’Hospital de la Santa Creu i, després de les desamortitzacions del s.XIX, fou adquirida per la família Fàbregas. Fou residència de la poetessa i escultora Eulàlia Fàbregas (1901-1992) de la qual es conserven algunes de les seves obres en el seu jardí particular.
Al davant, trobarem unes escales que ens retornaran, altra vegada, al davant del mateix lloc on hem iniciat l’itinerari pel parc. Reprendrem el camí de tornada passant pels darreres de l’antic bucle de la carretera comarcal i pels de la plaça Santa Magdalena. El camí transcorre per un paisatge de prada per després esdevenir el tram més ombrívol del parc, amb vegetació característica de la llera del torrent.
Finalment, arribarem a la sortida d’escales situada just al costat del Museu can Tinturé.
Can Ramoneda
|
Can Cortada
|
Carrer Montserrat
|
Claustre de Santa Maria de Montsió
|
Forns d'ampolla Pujol i Bausis
|
Interior Museu de Ceràmica "La Rajoleta" (detall)
|
Interior Museu de Ceràmica "La Rajoleta" (sala)
|
Rajola modernista aplicada a la casa Lleó Morera de Barcelona
|
Museu Can Tinturé
|
Adreces i horaris de visita d’interès :
- Pujol i Bausis, passatge Puig d’Ossa, s/n, visites guiades els diumenges a les 11 h i a les 13 h
- Museu Can Tinturé, c. Església, 36, tel. 93 470 02 18. Visita guiada els diumenges a les 12 h. museucantinture@esplugues.cat. Horaris: dilluns tancat excepte festius, de dimarts a diumenge de 10 a 14h, i dimecres i dissabte de 16.30 a 20 h, tancat el mes d’agost i els dies 1 i 6 de gener i 25 i 26 de desembre.
- Convent de Santa Maria de Montsió, visita al claustre gòtic (c. Església, 82, visita l’últim diumenge de mes, d’11 a 13 h)
- Ajuntament d’Esplugues, plaça Santa Magdalena, 5-6, tel. 93 371 33 50, ajuntament@esplugues.cat
Guia biliogràfica complementària:
Un passeig per Esplugues. Itinerari historicoarístic. Ed. Ajuntament d’Esplugues. Juliol 2001. (punt de venda: museu can Tinturé)
|